El cigaló es una bona manera de conservar la salut. Bueno, si més no en comparació amb que es feia abans. I és que com ja t’explico en algun tros del llibre de còctels, els homes d’abans eren molt de fotre’s una barreja de bon matí. I es clar, en vistes que a la meitat els petava el fetge abans dels cinquanta, es van anar decantant cap a alternatives menys suïcides. Com aquetses.
FEM EL CIGALÓ
- Sí, abans que m’ho preguntis, un cigaló és lo que sempre havia estat un carajillo. Però clar, això que estàs llegint és d’una editorial, i ja se sap que aquesta colla de lletrats volen que cuidem la llengua. BAH. M’hi cago i m’hi pixo. Però vaja, que tampoc ens morirem per dir-ho com toca.
- Al lio, que em perdo. Fot un cafè decent en un got merdós d’aquells transparents. Saps aquells que quan cauen al terra foten un sarau de mil parell de pebrots? Doncs aquells.
- La resta: anís, brandy, conyac… aiguardent… o rom, que abans es feia molt amb rom. El fet és que menys amb vi i cervesa, t’ho pots fotre amb qualsevol cosa que sigui alegria.
I ARA, EL TRIFÀSIC
- Si saps fotre una cosa sabràs fer l’altra, però hauràs de saber que si els teus amics són una mica cromanyons et diran que el trifàsic és una mariconada. En aquest cas el més oportú és tirar-los-hi als ulls.
- I res joder, que és lo mateix, però amb llet. Com un tallat borratxo.
T’aviso que els cigalons no són bons per la salut, però que sobretot a segons quines edats són molt ridícules de demanar. Una vegada l’Antònio va veure un nano d’uns 20 anys fotent-se’n un, i es va posar com una moto. Uf, com es va emprenyar. Ell que sempre deia que hi havia edats per a tot. Ui, ui! S’hi va acostar, li va cardar set caliquenyos encesos a la boca, i mentre li ben pujava els pantalons fins a les amígdales li cridava “què, marrec!!? T’agrada fer-te l’home!!!? PUES FES L’HOME COM TOCA!!!”. Va parir. El pobre nano carda trenta anys que només beu Frucos!
