Parir una crema de bolets no costa massa…
Però cardar una crema de bolets que et faci dubtar si val la pena seguir tenint llengua perquè total mai tornaràs a catar res igual, ja és una altra cosa…
Comença a dominar l’art de la crema de bolets:
- El primer que has de fer és agafar un parell de cebes, i tallar-les ben xiques. Tots sabem que ets un puto debilucho, però per caritat, intenta no fer un drama com cada vegada que les talles.
- Un cop tallades i eixugades les llàgrimes, les rosseixes en una paella, fent servir una mica de mantega. Carda-hi un parell d’alls i alguna herbota que doni gust, també.
Les herbetes entren bé quasi en la seva totalitat en aquesta recepta, així que hauries de seguir el meu consell, que no costa tant: anar a l’herbolari i gastar-te 10 euretes en uns quants pots d’espècies. Ells sabran guiar-te en la compra perfecta. - Quan sigui transparent del tot, hi cardes els bolets. ara: quins bolets? PUES CEPS, PER EXEMPLE. “Oh es que només em puc permetre camagrocs”. Bueno, pues hi cardes camagrocs, a mi què polles m’importa, però vaya puta merda de recepta pariràs, què vols que t’hi digui.
- Quatre voltes i hi fots quatre o cinc llesques de pa torrat, així com trencades. Carda mania, però és bàsic. Ho cobreixes amb brou, i a bullir tres quarts.
- Ara ja només falta passar-ho pel xino, i cardar-s’ho amb un raig d’oli al mig. De puta mare, escolta.
Si gastéssis menys en bolets al·lucinògens i més en bolets de qualitat, la vida et semblaria més amable. Ara que segurament després series un happyflower d’aquells que van rien sols tot el dia i no sé si a la resta ens compensaria.
