Com que diuen que el menjar entra per la vista, i tu cardes unes presentacions que farien plorar al nen Jesús, el millor serà que t’acostumis a fotre aquesta crema de xampinyons tan fàcil, que al plat sempre es veu igual.
1. Carda a sofregir un puto porro. Un porro legal, un puto porro legal de tota la vida, joder. QUE NO SÉ ON COLLONS TENIU EL CAP AVUI EN DIA. UN PORRO, COLLONS. UN DELS PORROS QUE POTS CONSUMIR ENMIG DE PLAÁ CATALUNYA SENSE QUE CAP GUÀRDIA URBANO ET VINGUI A DONAR PEL SAC. Va.
2. Passats cinc minutets, hi afegeixes xampinyons. Jo t’aconselleria que abans els netegéssis. Per allò de que surten a la caqueta.
3. Hi cardes un bon brou -o aigua, si ets un puto cutre-, i ho deixen ben bé vint minuts. Fins que cardi una pinta de puta pena.
4. Moment túrmix: PFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF
5. Ho retornes al foc i hi cardes una mica de crema de llet -o un formatget, o algo per l’estil-. Escalfadeta grossa, salpebrada… i ja et podràs fotre la teva crema de xampinyons.
La de xampinyons és aquella crema que els seguidors de l’Atlètic de Madrid mai poden degustar perquè ve un del Madrid i els carda a l’últim minut.
