Que el conill amb samfaina és difícil de fer és tan cert com que si et deixes la cartera enmig de Rambla Catalunya l’endemà seguirà sent allà.
- Comença per tallar, pelar i netejar les verdures que et faran falta. Apunta: un parell de tomàquets ben parits, un puto pebrot de cada color, una albergínia, ceba, i si vols, un carbassó. Pam, pam, pam, tot ben net i tallat a quadres petits. Sense deixar-s’hi els dits, a poder ser.
- Ara, en una cassola ben parida, ho començem a daurar tot. Si no tens res més interessant a fotre et recomano que ho vagis fent per parts. Ara fregeixes una cosa, ara l’altra. Però vaja, com que no tots tenim temps lliure sempre, si ho cardes tot alhora tampoc passa res.
- Sigui que ho fas junt o separat, aprofita l’estona per enfarinar el conill. Abans però talla’l, perquè un conill molt gros fa susto. I acte seguit, li cardes una bona passada per la paella, que s’enrosseixi.
- Vinga, quan les verdures cardin bona pinta -haurà passat un bona estona-, hi cardes l’animalot aquest al mig, un bon raig de vi blanc, i ho tapes. Tampoc hi sobraria una fulla de llorer, però encara la confondràs amb la maria i la cagarem.
- Passats uns minuts, hi afegeixes una picada catalana, ho deixes reposar, i et fots el teu conill amb samfaina ben de gust.
El conill té uns ossos molt petits, així que una vegada comencis a escurar-lo és probable que algun tros d’os caigui enmig de la samfaina. T’ho dic més per res perquè no et moris escanyussat, que també em sabria greu haver d’anar d’enterro.
