Una cosa és que la bellesa estigui a l’interior, i l’altra que quan et fotis al mar, el nivell de l’aigua pugi quatre dits. Menja amanida, joder. I si és amanida de formatge de cabra, encara més, que és ben bona.
- Comença pel verd. Sí, el verd és per les vaques, però comq ue tu no és que pesis gaire menys que elles tampoc et farà mal. Tan me carda si hi vols enciam, escarola, o una variada d’aquelles. Tu mateix, que te la fotràs tu, no jo.
- Ara hi pots posar una mica el que et peti, perquè les amanides tenen això, que cadascú hi fot el que li surt de la pebrera. Però bé, podies fotre-hi per exemple quatre panses, alguna pipa, anous, pinyons -si ets ric-, un parell de tomàquets d’aquells petits que venen pels puestos… ceba cruixent d’aquella que fan ara… bacó, si malgrat intentar menjar amanida continues tenint un puto gordo dins teu a qui saciar… fruita… una mica al teu rollo. Mentre no hi fotis un Bollycao, pots improvitzar.
- Ara que tens això fet, com que no es refreda, farem lo altre. I lo altre és el formatge. Estem fent un collons d’amanida de formatge de cabra, ja em diràs tu si té gaire sentit no posar-n’hi. Agafes una bona llesca de pa de pagès, i hi poses un bon tros de formatge a sobre. A no ser que siguis de la Cerdanya l’hauràs de comprar perquè no tens cabres a casa, així que assegura’t que a la tapa hi posa DE CABRA. I llavors, a gratinar.
- Tot muntat, la llesca sobre l’amanida… doncs només queda amanir. Potser hi quedi bé una vinagreta de mel o algo així, però com que la gent té moltes manies, et diré que hi posis el que et roti. Que al cap i a la fi, prou trist és que estiguis llegint com es fa una trista amanida de formatge.
Les amanides en sí són tristes, no t’ho negaré. Ningú prefereix una amanida a uns bon plat de canalons… Bueno. Aviam. Ningú… “Ningú“, volia dir.
