El món és ple de porcs. Millor idea que aprendre’ls a cuinar, no existeix. Fem la recepta dels peus de porc.
- El primer que et demanaré és que compris peus de porc. És una cosa bastant evident, però amb tu mai se sap. En cas que no els vulguis comprar, sempre et pots acostar a Balmes 191, aviam si en cau algun.
- Fot a bullir els menuts. OJO!!! ELS MENUTS SÓN ELS PEUS!!!!!! SE’N DIUEN AIXÍ!! No siguis garrulo!!!
- Quin ensurt, joder. Els has de bullir amb una mica de sal i pebre, amb alguna verdura qui hi doni gust, i amb algunes herbes d’aquelles que tens al balcó. -Ja saps però que la Maria no conta-. Bull-los fins que siguin tous, però sense que es defacin.
- Fet? Va, doncs ara passa’ls per ou i farina. Es tracta d’arrebossar-los, com fotries amb un puto tros de llom. Ho fots, i directes a la paella, amb un oli roent.
- Mentre fas això podries començar a parir un bon sofregit, amb ceba, all, la pastanaga que hagis parit abans a bullir… tomàquet… bueno, un bon sofregit, collons, ja m’entens.
- No tindràs per casualitat algun bolet a mà? Ara els venen deshidratats i tot cony, si no en tens és perquè no vols. Bé, si pots, afegeix-los al sofregit, i si no, pues no. Fàcil.
- El que sí no té elecció és introduïr els peus -del porc- enmig de la salsa, i deixar-ho coure uns minuts. També els hi aniria bé uns minuts al forn perquè es dauréssin per sobre. Sigui com sigui, en poca estona aquesta puta meravella estarà llesta.
Hi ha molt gent que diu que els peus de porc els fan fàstic. Aviam, parlem-ne: quan te’ls imagines revolcats entre fang i merda és bastant desgradable, però es mengen un cop nets i bullits. Segur que si no els has tastat mai i al final t’atreveixes a fer-ho et cardaràs d’hòsties per tots aquests anys que has malgastat ignorant-los.
