La mussaca és un plat grec. S’assembla a la lasanya, però essent això sí, molt menys popular. Aviat sabràs el perquè.
- Comença tallant a tires -més o menys fines- les albergínies. En acabat, fot-les en aigua salada durant ben bé tres quarts d’hora. Que sinó són amargues i el plat no val un duro. -també hi queden bé quatre patates ben fines-.
- Ara les asseques bé i les fregeixes UNA MICA. Si no les asseques bé esquitxaran, i com que ets una mica aixíns em vindràs amb plors. Ho asseques, i ho fregeixes. Molt bé. Sense plorar. Ale. Vinga.
- En una altra cassola –no em diràs que només en tens una, collons!–, doncs em fots un sofregit ben parit -ara ja en saps, oi?-, i hi salteges una mica de carn picada. Depenent de lo pobre que siguis, podràs fer mussaca de porc o de vedella. Fot-li un raget de vi o de cervesa, cony, i no em diguis que no en tens que sé que sí, BORRATXO.
- Toca fer una puta beixamel. Si no en saps ho busques, que ho vaig publicar fa poc. No em facis escriure les coses dues vegades.
- Muntem el plat: un collons de tira d’albergínia, una cullerada de pasterada. Una d’una cosa, una de l’altra. Pim, pam. , com si fotessis una lasanya. De fet, la mussaca i la lasanya són parentes germanes. L’únic que una es de gordos, i l’altra de gordos i mig.
- Li cardes la beixamel i formatge rallat per sobre -sí, moment gordo!-, i al puto forn 25 minuts a 180º. Un cop gratinada, ja està llesta per menjar.
Si ets vegetarià també la pots fer sense fotre-hi carn, així el menú encara serà més trist.
