Els catalans tenim una cosa molt maca que és que cardem plats amb quatre merdes que tenim per casa. Un altre exemple:
- En un collons de cassola d’aquelles ben parides, li cardes un sofregit de ceba i tomàquet. Amb amor. A la cuina tot surt millor si hi poses amor.
- Un toc de farina, un raiget de vi, i caldo. Que bulli. Que agafi alegria.
- Ara, picada d’all, julivert i ametlles. Ho sents? Ho notes? És el flaire de la tradició. La trempera catalana feta gastronomia. Cou-ho 10 minuts, carda-hi els putos cigrons, i deixa-ho 10 minuts més.
- COM A BASE JA ESTÀ, JA ES POT MENJAR. ARA, POT S MILLORAR-HO? PUES CLAR, COLLONS! Pots cardar-hi un parell d’ous durs. Bacallà. Patata. Panses. Vaia, lo que et surti de la polla, tu mateix.
Perquè els catalans, calers no en tindrem, però joder, imaginació ens en sobra.
