Els salmons són uns bitxos que creuen un riu costa amunt, jugant-se la vida en vers un putos ossos enormes que se’ls volen fotre, només per cardar un clau amb les seves respectives femelles. Respecta’ls.
- Bull la puta pasta i la deixes pels puestos on no emprenyi. Ja saps com es fa, oi? Espero, vaja.
- Fot, en un cony d’olla ben parida -canvia la teva ja, joder, que està feta una merda!- una ceba tallada xica. A daurar amb un raig d’oli. Mica en mica, coi.
- Ara, m’hi cardes el salmó a trossos. Del normal. Ah, i no el facis gaire rato eh? Un pim pam. Carda-hi tàperes també, si t’agraden. Jo no n’hi poso perquè em semblen una puta merda molt grossa. Però tu fes el que et peti.
- Pumba, crema de llet. Sí, ja sé que els italians s’enfaden quan cuinem amb crema de llet, però ei, a mi me la porta fluixa el que diguin aquella colla. Pensa amb la sal i aquelles hòsties.
- Espaguetis cap a dintre. ESPERO QUE ELS HAGIS CLAVAT DE TEMPS EH? Que carda molt fàstic quan queden llepats. Respecta el temps joder, que per algo el van inventar!
- Quatre voltes, una mica de salmó fumat per sobre, algo de formatge, i rn un parell de minuts, cap a dins.
“Mamma mia, fer salses amb crema de llet és un sacrilegi, madooooonna…“. MIRA MACO, SACRILEGI ÉS CREURE’S EL PUTO REI DE LA GASTRONOMIA QUAN TOTS ELS TEUS PUTOS PLATS ES BASEN EN PASTA BULLIDA I PIZZES, AIXÍ QUE MENOS LLEIS.
