Tot bon català busca la subvenció de torn per viure del mòmio, i per descomptat jo, no sére menys! Així que aquí ve una recepta típica catalana™
- Carda’m una picada de fruits secs. I quan dics secs no vull dir prims, capullo, vull dir ametlles i coses d’aquelles que menges mentre mires el puto futbol.
- Em cardes un cop estiguis un sofregit ben parit. Fes-t’hi una mica, no m’hi fotis només ceba i alls, collons, sigues creatiu. Ves a can verdulero i demana què cony hi fotria ell. AH, I NO T’OBLIDIS QUE UN COP TINGUI COLOR HI HAS DE FOTRE TOMÀQUET!!
- M’ho redueixes amb vi -te’n queda, borratxo dels collons, o ja te l’has cardat tot?-, i m’hi fots la sal i aquelles coses. Va, que foti xup-xup -i si cal, un dit d’aigua, però ojo-.
- Carda-hi els cigrons. De pot, com sempre, oi? No fos cas que mantinguéssim una tradició? Joder… bueno va, tira, és igual. Fot-li el suc també, ara que hi penso, ja hi va bé.
- I afegeixes la picada que has parit abans, quatre espècies que hi donin gust.. i un o dos putos ous dusos. Tallat pel mig, a tires, a trossets… com et surti dels mateix. Jo no ho faig, però tu fot el que et roti, que t’ho menjaràs tu, de fet.
- I bueno, pues quan cardi bona cara, doncs gola avall.
Senyor o senyora que mira les subvencions, mireu com faig país!! Tanta embaixada i tanta collonada, on m’ho ingresseu això, me cago en Déu!!?
