Imagino que a la que algun dels amants de la llengua vegis escrit el títol en castellà vindrà a dir-me el nom del porc. A l’hora que imagino que tu t’imagines també, que m’importarà tres collons.
- Comença per separar la clara dels ous, una frase que, en cas que la teva novia es digui Clara, pot ser bastant graciosa, però que no ens ha de descentrar amb el tema en qüestió-. Fes-ho amb 12 ous. Ah, i barreja-hi una mica de xarop de glucosa, cosa que venen A TOT ARREU.
- Ara, fota’t a fer un almívar. Ho hem fet molts cops, així que no em vinguis amb collonades de que no saps com es fa eh? Busca pel llibre, si no te’n surts.
- Ojo ara no la caguis: afegeix AMB SUMO CUIDADO l’almívar als ous . Això és clau. Mica en mica. No corris. Lent. Xino-Xano. Trau-trau.
- QUE VAGIS AMB COMPTE INÚTIL, ME CAGO EN LA PUTA PRESSA QUE TENS!!!!!!!
- Prepares un motllo amb caramel al cul -del motllo-, i hi cardes el puto potaje aquest a sobre. Tot al bany Maria, a 160º una mitja hora.
- I amb això, en teoria, els putos tocinillos de cielo ja estaran. Però punxa-ho amb un pal per comprovar-ho.
Amb això el fotràs gros i n’aniràs tallant trossets petits. Ara, que tu em dius que ho vols amb aquelles paperines petites? Pues la cosa canvia. I s’allarga. I de fet, s’allarga tant que ja li pots anar a demanar com es fot al teu pastisser de confiança, perquè a mi em carda mandra escriure-ho.
