Amb tant xoriço suelto com hi ha almenys aprofite-lo, no?
- Comença per cardar un sofregit ben parit de veritat. Ja saps de que va: ceba, tomàquet natural, alls… les collonades habituals, junt amb un oli collonut, que són la base més important del plat. Fot-hi també un toc de pebre vermell, vigilant no cremar-lo, per variar.
- Carda-hi una mica de bacó -o beicon o com collons es digui-, i un cop daurat tot….
- …Hi cardes els cigrons. Que dius, poden ser de pot? Bah, doncs sí, però mai degustaràs l’autèntic gust del cigró fet a casa. Un els compra secs i els fot en remull, home de Déu… però bé, ja he perdut la fe, des el que vulguis. Mentre ni hi cardis la tapa, sí, els pots fer servir de pot.
- Fot-hi un raig de vi blanc i, es clar, el puto xoriço tallat a trossets. Eh, però en aquest sí: no compris qualsevol merda, eh? Que sigui xoriço del bo. Xoriço de qualitat. En trobaràs a qualsevol supermercat, colmado o sucursal bancària, per exemple.
- Ho deixes 10 minuts coent tot junt, -tapa amb la puta tapa, cony que et quedarà la cuina feta una merda!- i ja t’ho podràs fotre.
- No t’oblidis de sucar pa.
Els cigrons amb xoriço són d’aquelles coses que l’endemà millora. Com els guisats, l’escudella o la ressaca.
