El licors sempre han estat molt presents a la nostra puta cultura, només cal veure en Pau Riba. I d’entre ells, en destaca un: el Sant Grial del beuratge…. LA RATAFIA.
*Bé, abans de començar, deixa’m dir-te que cadascú fa laratafia casolana fot com li surt dels ous -o com pot-. Aquesta és una versió, i si tu en saps una altra millor, pues de puta mare. Et penges una medalla. Va, dit això…
Has de cardar en un barrenyu gros com la mare que el va parir tot el següent:
- 3 putos litres d’aiguardent, 12 brots de menta, 2 de tarongina i sàlvia, 4 putos brots de Maria Lluïsa, 15 collons de grans de ginebró, pela de llimona, 12 putes flors de camamilla I LA PUTA CLAU DE TOT: 5 NOUS VERDES COM UNS COLLONS. Tria bé o se n’anirà l’invent a la merda.
Tot això, 3 putes setmanes a sol i serena, amb alguna voltaal pot de tant en tant. Sí, sé que és lent, però estàs fent ratafia no una puta sopa, així que respecta’n el temps.
- Ara, passat aquest cony de temps tritura-ho tot i afegeix-hi 1 puta branca de canyella, mitja nou moscada i 9 claus. -Vinga corre, fes la puta broma si són cargols de collar, vinga, dóna renda al teu ingeni infinit, que volem riure-.
Tanca de nou, i 5 putes setmanes més a sol i serena. Quina puta merda, ja podria fer-se més ràpid, tinc set.
Pasat aquest temps, si encara ets capaç de trobar el pot, ho coles amb compte, i ala, a gaudir del flaire de la catalana terra.
* Per fer la puta ratafia sí que et dono mides perquè aquí no hi ha improvisació. O creus que el puto senyor Macallan improvisa? No. PUES TU MENOS, GAMARÚS. Calcula-les si en vols més o menos.
