5 consells per parir unes bones braves

Les patates són la sobrevaloració feta element comestible. Dit això, si les fas amb gràcia, doncs tenen un pase. Ara bé, si no segueixes aquests consells, el més probable és que siguin una puta merda del copón, parlant en plata.

braves
braves Capraves

 

  1. L’element més important: no fotis patates braves congelades. Per l’amor de Déu. Les patates valen quatre putos duros i tampoc tens tanta feina. No siguis desgraciat, joder.
  2. Les braves poden tenir moltes formes, però sigui qina sigui la teva preferida -grossa, plana, fina, a tires-, és important que quedin homogènies. Hi ha qui quan fa braves amb patata plana els fa una mitja bullida -el que et falta a tu-, per tal de donar textura. No em portis patates crues per dins, vaja. Ah, i que no siguin congelades, que quedi clar.
  3. Fregir-les amb l’oli on van rossir les croquetes del càtering de la teva comunió és una puta guarrada de la hòstia. Si volem calamars a la romana ja en demanarem, no volem que les putes braves en tinguin gust. Que l’oli de fregir no és tan car, me cago en els collons de San Romeu.
  4. La salsa és algo molt personal, però en general es pot resumir en: les patates fregides, amb quèpxup. Ls braves. no. Es diuen braves per algo. Si no ets molt fan del picant hi afegeixes maionesa, però unes braves que no piquen són com un polític traïdor: no les volem davant, ni en pintura.
  5. He dit ja que si fas servir patates congelades, en definitiva, et tallaré els ous?

Nosaltres en fem. El bar de sota casa teva en fa. El puto bar tomàs aquell tan famós en fa. Anant bé el puto Celler de Can Roca, en fa -braves de 768 euros, de collons-. Ja t’he dit a que fer braves tothom s’hi veu en cor, però que fer-les bé i que tothom quedi satisfet ja no és tan fàcil. Vaja, que passa com en el follar.

Digues algo, per l'amor de Déu