Fotem un flam d’avellanes!

Si algun dia has vingut a sopar a casa la iaia, és possible que hagis probat un puto flam d’avellanes que fa girar-te els ulls, oi? Mira, mai et sortirà millor que a mi, però per si et fa gràcia provar de fotre’l a casa…

Flam d'avellanes
Flam d’avellanes com a remei a tot
  1. Recol·lecta -o compra- avellanes. Ja saps, són de Constantí. Són del meu país. Menja avellanes… nanana… Joder, què es devia haver fumat el Gavaldà dels collons, aquella tarda.
  2. Bueno, pues això, que quan les tinguis -octubre és bona època-, les cardes a bullir. Ojo que parlem d’avellana tendre, eh? El temps el marca que no siguin dures com els putos callos de Cristo.
  3. Pasades unes hores de que hagis bullit la cosa aquesta -aprofita per fregar el pis o algo-, les escórres per treure’n el suc I QUEDAR-TE’! No siguis imbècil de cardar-lo a la pica, anormal. És això el que volem!
  4. Ara aquest suc -llet d’avellana, vamos-, ho barrejes amb la mateixa proporció de llet. I ho cardes a bullir. Quin fart de gastar gas, joder.
  5. Un cop fet això cal vatre 8 ous i afegir AMB PUTO COMPTE la llet que estàs parint. Carda-hi amor, cagon judes,
  6. Omples motllos amb la cosa aquesta, fot-los al bany Maria de la O,  i a esperar que quallin.
  7. Ho fots a la nevera i t’ho fots.

Com que és una cosa que porta bastanta feina és important que ho facis aprop d’una finestra, no sigui que aparegui un fill de puta de Guàrdia Civil amb un tanque al pati de casa i no te n’enteris.

Digues algo, per l'amor de Déu