Cardem pebrots farcits

Tenir els pebrots plens és una cosa i tenir els pebrots farcits n’és una altra.

pebrots farcits
Tinc els pebrots farcits que m’exploten ja
  1. Crada ceba a fer-se ben de mica en mica. Vols córrer = el teu dinar serà una puta merda. Mai oblidis aquesta premisa.
  2. Ara afegeix lluç o bacallà desmenussat. M’importa tres parells de polles si hi poses una o altra cosa. Mentre sigui un peix gustós i no l’hagis comprat al puto Mercadona, com si hi cardes sardines. Total t’ho menjaràs tu.
  3. Fot-hi farina fins que això agafi una consitència com de gargall -és així noi, què vols-. Serà llavors quan AMB MOLT DE COMPTE hi aniràs afegint llet. LLET, no merdes d’aquestes de civada o soja que em demaneu al bar, eh? Llet de tota la puta vida, que em tenir fins els collons ja entre tots plegats.
  4. Quan tinguis una textura en plan pasta de dents, ho apetres del foc i….
  5. et fots a fer pebrots. Pebrots del piquillo que hauràs de rostir -sí, o comprar fets, no fos cas que et caigueren els ous al terra-. Afaga una puta cullereta, i fent com si alimentéssis un puto pardal, els vas farcint -o rellenant, com s’ha dit tota la puta vida fins que Pompeu Fabra va començar a donar pel cul-.
  6. Fot una mica de salsa de formatge -te n’he ensenyat a fotre mil cops,  collons busca-la al llibre cagondena-; i ho carden tot al plat, ben emplatat. Si tens temps, gratina-ho, però procura no cremar-te, gamarús.

Aquesta és una recepta ideal per l’estiu, perquè és fresqueta i entra bé, però vaja, que si et fots, no sé, aal mig puto febrer, pues té el mateix gust, saps?

Digues algo, per l'amor de Déu