La coca de vidre és de puta mare

Bueno, a mi m’ho sembla, vaja. Tot i que igual a tu no t’agradi. Al no tenir criteri… 

coca de vidre
Delicada com els collons d’un mono, però gustosa com res: així és la coca de vidre
  1. Fotent, abans de res, pa suís. En un bol hi cardes mig quilo de farina de força, 300 de farina forta 40 grams de llevat, mig litro de llet, una cullerada de mantega, força sal; i ho remenes fins que et vulguis treure la vida.
  2. Fes una bola amb el resultat, reposa-ho dues hores -tu també-, i seguim.
  3. Ara agafa un tros d’això, i en fots un xurro. Amb les mans mateix, SI LES TENIM NETES -porc-. I ho aplanes amb un corró -o t’hi asseus a sobre, jo què sé-.
  4. Oli per sobre, una mica de sucre, quatre pinyons… i al puto forn: a tope de potència uns 9 minuts. FIN DEL PARTIDO.

 

Et quedaran els dits fets una puta braga, perquè emmerda que t’hi cagues, però joder, et lleparàs els teus i els del veí, de bona que és!

Digues algo, per l'amor de Déu