Fotem un risotto d’espàrrecs

Un risotto d’espàrrecs no deixa de fer-se igual que qualsevol altre risotto. De fet, la diferència més destacable d’aquest amb un risotto de ceps concencional s’aprecia un cop el pixes.

risotto d'espàrrecs
Fer risotto d’espàrrecs és més fàcil del que sembla
  1. Ves a comprar espàrrecs, escandalitza’t de cars que són, i porta’ls a casa.
  2. Pasa’ls una aigua, i fes-ne trossos amb la part tendra. La part dura la pots fotre a tomar pel cul per ai.
  3. Cardes una cassola amb un dit de caldo i un manac de mantega. Un cop fet això, hi cardes els espàrrecs que has fotut. -Ara seria un bon moment per posar-hi també calçots, porros, o alguna altra merda per l’estil, depenent de l’època de l’any en la que estiguis llegint aquesta hòstia-.
  4. Quatre voltes després, hi carde sun grapat i poc d’arròs per barba. Un parell de minuts i remenes.
  5.  Et diria “temps ara pel vi”, però sabent com n’arribes a ser de puto borratxo, millor que ho digui literalment: “temps per posar VI BLANC A LA PUTA CASSOLA”. Mitja copeta.
  6. NO NO, LO QUE SOBRA HO GUARDES. NO CAL APROFITAR TAN LES COSES JODER.
  7. Un cop s’hagi evaporat l’alcohol -segur que has estat tu anar ensumant, quina pena, quina desgràcia-, només es tracta d’anar remenant i quan es quedi sense suc, afegir-hi més caldo. Amb compte que no sebli una puta sopa.
  8. Quan la textura sigui la idònia, hi cardes parmesà per sobre, i t’ho menges.

Els risottos són una mica com el Sala-Martín: al tenir una pinta tan vistosa tenen un gran sèquit de seguidors, però la veritat és que si t’ho mires fredament estan bastant sobrevalorats.

Digues algo, per l'amor de Déu