Amanida de sardines collonuda

Cardar una amanida de sardines farà que una cosa tan putament avorrida com és menjar verd pugui ser fins i tot interessant, creu-me.

Amanida de sardines
Amanida de sardines pels amics, Amanida de cadàvers pels vegans
  1. Abans de començar, dues puntualitzacions: la primera és que les amanides tothom les carda com els surt dels pebrots, ja que si alguna gràcia tenen és precisament aquesta, que es poden fotre al gust de cadascú. I dos, que com sempre et dic, comprant bons productes surten bones teques, i per tant comprant productes de meerda, pues lo mateix.. així que ja saps.
  2. Un enciam, ceba tendra i quatre olives sí que no poden faltar. Carda-les ben netes, i deix-les llestes per emplatar.
  3. Carda l’enciam a sobra de tot, la ceba més amunt i si t’hi ve de gust un puto i un ou  dur que es fot en cinc minuts i dóna un gust que s’hi caga Cristo. Això sí, lamina’l, no em sigui cutre.
  4. Ara agafa la puta llauna de sardines i obre-la, amb el compte necessari com per no prendre maaaAAAACAGOENLAPUTAD’OROS PERÒ POTS VIGILAR JODER QUE AIXÒ TALLA COLLONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!?
  5. Ains. Quin patir de gent.
  6. Va carda-hi tres o quatre sardines amb el seu oli, les quatre olives de torn, i si hi vols més sabor, una mica de llimona expremuda. I desinfeca’t aquest tall, que encara acabaràs amb gangrena.

Efectivament aquesta amanida de sardines també podria convertir-se en una amanida de seitons variant el peix. El fet és que sempre faig això de “fes el que vulguis” i després no sé quines noves receptes ensenyar-te, quan el tio del Cuines de la puta teletrès porta 4 anys cardant el mateix plat i sempre sempre que foti algo diferent. Cagon dena que en sóc de burra.

De sardines a la botiga n’hi tinc. Són aquí. No sigui rata i compris les cutre del BonPreu, joder.

Digues algo, per l'amor de Déu