Fotem una amanida de pop

L’amanida de pop farà callar a tota aquella colla de cretins que asseguren que menjar verd és una puta merda, paraula.

amanida de pop
Una amanida de pop sempre té més èxit que una de indie -jaja quina puta merda de broma-
  1. Comença per lo essencial: tenir un puto pop a casa. Bueno a casa, no cal que el tinguis domesticat ni res raro, vull dir que el compris. Pots comprar-lo ja preparat, o pots bullir-lo a casa i tal. I jo, què vols que t’hi digui, lo millor és que t’ls gastis una mica i el compris envasat i bo, més que res perquè que s’han de trencar les fibres, i bullir i nosé què polles més, doncs com que molta feina… Compra’l, i menys feina.
  2. Ara afaga uns bons tomàquets de pagès, i escalda’ls. Ja saps, aigua bullint i un moment a dins. Com quan remulles els collonets a la platja i resluta que l’aigua està molt freda, saps? Un momentet i enfora.
  3. Refreda’ls i pela’ls. Has vist que poc que costa? Això és per lo de l’escaldada, sóc la puta jefa. Carda’ls en un bol, va.
  4. En aquest mateix per cert hi fotràs pebrots de tots colors que netejaràs i taññaràs ben xics. No té massa secret més enllà de no cardar-se mal, això.
  5. Afegeix el pop tallat a rodanxes.
  6. Pareix una vinagreta -oli + vinagre + una mica de ceba i menta o alfàbrega, per exemple- i remulla-ho tot. Hi fots quatre olives maques i en principi, ja t’ho pots fotre. Ara, és una puta amanida de pop. Mentre hi hagi amanida i un puto pop al mig, carda-hi el que et peti.

És millor que el pop a la gallega? JODER, PUES ES CLAR QUE NO. Però com que RES és millor que el pop a la gallega, doncs no t’hi emprenyis massa.

Digues algo, per l'amor de Déu