5 receptes de pobre que no semblen ser-ho

Et cardo una llista de 5 receptes que valen quatre duros i que, en l’estrany cas de que algú vulgui sopar amb tu a casa teva -boig segur-, pots fer per quedar com Déu quan es va presentar al Sant Sopar amb una litrona plena de vi.

5 receptes
5 receptes i no 10… per mandra més que res
  • Amanida Caprese: Barata i vistosa.
    Si hi ha cosa que valgui pocs calés són els tomàquets. Sempre i quan et saltis una mica la tradició. es clar. Perquè val, uns putos tomàquets Montserrat valen un colló, però t’asseguro que amb quatre llesques de tomàquet de rallat queda ben bo. I ei, si no ens t’arriba per comprar mozzarella, doncs hi fots formatge fresc i a tomar pel cul -l’alfàbrega sí que no te la pots saltar, garrepa!-.
  • Xampinyons amb all i julivert
    Cagon la puta quin invent! Els bolets aquests nascuts de a saber quina tifarada es poden convertir en un aliat de puta en una nit com la d’avui.  Només cal que els compris ben gordos -com tu-, i que cardis una bona barreja de all xic, bon oli i julivert. Dues voltes a la planxa i nominat per ser el nou cuiner del puto Bar Pepe de sota casa meu.
  • Pa amb tomàquet i embotit
    Un autèntic català 100% halal menja/ha menjat alguna vegada això.  S’agafa pa sec -també conegut com “pa merdós d’aquell del Bon Àrea”-, s’hi unta tomàquet i s’acompanya del que l’economia permeti: pernil en algunes cases, un puto tros de chopped en l’altra. Ei, i amb dignitat. Que tot l’embotit és digne de ser engolit. -Expecte la mortadel·la d’olives. Aquella puta merda ni és embotit ni és RES-.
  • Tacos
    Quan ets un puto vago de nivell sempre tens un paquet de tortitas a casa, perquè així, quan tens convidats a sopar, els cardes quatre verdures i tres trossos de pollastre a la planxa, i no t’has de preocupar per més. El Pablo Escobar només -casi- només tenia això al rebost de casa.
  • Fricandó de vedella
    PERQUÈ QUAN UN ESTIMA LA CUINA, ESTIMA LA CUINA I NO ES CONFORMA AMB QUALSEVOL COLLONADA

Digues algo, per l'amor de Déu