Sopa torrada, que carda fred!

I ara torna a fer sopa torrada perquè aquest puto temps és boig com el Déu que el va parir i ara carda un fred de collons!! Cagon la puta quina merda!

SOPA TORRADA
La sopa torrada no es tan bona com l’escudella però es fa dos dies més ràpid
  1. Bueno, fa fred, així que sopa. I aquesta sopa torrada és rara perquè es comença… fotent un sofregit. Sí. Un puto sofregit és el primer pas. Va, ceba, tomàquet i les polles de sempre, apa.
  2. Ara ja pots cardar un litre d’aigua. Com que ara l’aigua de l’aixeta porta ves  asaber què, el millor serà que hi cardis aigua d’ampolla o MORT EN QUATRE DIES. -Eh, i si no hi cardes un bric de caldo i feina feta…-.
  3. Carda-hi el sofregit, un parell de llesques de pa torrat -sí, pot ser del d’ahir-, i hi cardes també un grapat d’avellanes.
  4. Tritura-ho. Si fa bona pinta és que alguna cosa has fet malament, perquè si carectarística particular té la sopa torrada és el seu esplèndid aspecte a trallada de cavall percherón.
  5. Un cop fet això, torn per les pilotilles, que es poden fer o comprar. Donada la teva absoluta inutilitat, el més aconsellable és que tiris per la primera opció.
  6. Cardes les pilotilles a la sopa -les que has comprat, no les teves-, i ho deixies bullir uns 12 minuts. I t’ho cardes.

Efectivament: la sopa torrada té un aspecte de puta pena, una textura repugnant, i un gust… ai, quin gust que té. Que n’és de bona la mala puta.

 

Ah, i sí. Aquesta és una de les putes receptes que tindràs a l’abast si deixes la teva puta garreperia a un costat i d’una vegada per totes et decideixes a comprar el segon volum de Les putes receptes de la iaia, joder. Va, fes-ho aquí mateix. 

Digues algo, per l'amor de Déu