Les putes tallarines al pesto

El pesto és de puta mare però vigila quan en mengis perquè queden trossets entre les putes dents i fa molt guarro

pesto
Sí, el pesto té un aspecte de puta pena
  1. Fot en un puto pot que tinguis per casa cinc, sis o set fulles d’alfàbrega, un parell de trossos d’all, 10 o 12 pinyons. Com pots comprovar, tot elements ben barats per la part dels collons.
  2. PEr si no n’has tingut prou, que sàpigues que també hi has de fotre un parell d’anous, i un bon grapat de formatge parmesà. I trinxa-ho,  tot escollint entre seguir la puta tradició i fer-ho amb el morter, o ser un cagat de merda que ho fa tot amb el minipimer. Tu mateix.
  3. Ajuda’t amb una mica d’oli perquè lligui, i quan tingui aspecte de cagarada de dia després de sopar espinacs, és que ja està. Reserva la cosa verda que acabes de parir i fotem-nos amb la resta.
  4. Fot a bullir la pasta. He posat tallarines, però també ho pots fer amb espaguettis. O, amb lo que et roti, vaja. No em facis dir-te quanta estona ha de bullir joder, que per algo ho posen als paquets.
  5. En acabat d’escórrer la pasta, carda una bona pasterada de pesto. Si t’ha sobrat algun pinyó, li fots per sobre, i ho cobreuxes tot amb aproximada dos-cents setanta set quilograms de parmesà.

Aquesta recepta té una cosa molt bona, i és que una setmana després de menjar-ne encara et tires rotets que et recorden lo bo que estava el fill de puta.

Digues algo, per l'amor de Déu