Fem conill amb vi: collonut!

Per fer conill amb vi només necessites una hora. Bueno, i vi i conill, està clar.

conill amb vi
Visca el conill amb vi i la mare que el va parir
  1. Comença per treballar la pobra bèstia aquesta. La veritat és que és normal que hi hagi qui senti llàstima de menjar-ne, però bueno, la gana no hi entén de sentiments, així que ala, trosseja’l i deix-lo ben net i a punt de sucarrimar. Un cop estigui el cardes per ai que no foti nosa.
  2. Ara agafa una cassola de terrissa d’aquelles ben parides i hi cardes un parell de cebes picades i 4 o cinc alls pelats. Tot, com sempre amb un bon oli. UN BON OLI ÉS PRIMORDIAL. Comences canviant l’oli d’oliva pel de girasol, i acabes cuinant amb oli de motor de cotxe. Compte amb els detalls, que en els detalls es demostra l’amor per la cuina.
  3. Crada el puto conill a sofregir, amb compte de no cremar-lo. A la que tingui un toc de color, ves cap al celler a buscar una ampolla de vi.
  4. Què? Queda algo o t’ho has begut tot, ja? Joder, quin borratxo estàs fet. Va, porta una ampolla de negre o rosat, collons. I no agafis la més cara que tampoc cal. Tota cap a l’olla, remullant-ho tot.
  5. Tapes, i cada vint minuts li fots un maneio. Ja saps que les herbes sempre hi queden bé. Uns boletots en conserva no hi cardarien gens de mal, tampoc.
  6. En una hora, com a molt, s’haurà begut el vi -tarda menys que tu-, i estarà llest per ser servit.

Fotre un conill amb vi no costa una puta merda i és de collons, ja ho veuràs. I a més les ampolles que gastes no te les acabes bebent un dimecres a la matinada tot tirat al sofà, que també està, la veritat.

Digues algo, per l'amor de Déu