Bacallà a la musselina d’all: acollonant

Cardar bacallà a la musselina és la manera més fàcil de plorar en una taula sense necessitat de tenir cap factura de la llum al davant.

bacallà a la musselina
Segur que a tu el bacallà a la musselina casi et surt tan bo com el que venc a la botiga de Vic -més voldries-
  1. Comença per primera cosa que un ha de fer quan cuina amb bacallà: comprar-lo. Aquest pas te’l pots saltar si estàs emparentat amb la casa reial espanyola o si ets diputat del PP. De ser el cas, roba’l de la peixetaria, perquè total, a la justícia li importa dues polles. Bé, de pas, aprofita per morir-te.
  2. Ehem, perdó. Me n’he anat del tema. Comprar bacallà. Doncs això. Lloms bonics, i a dessalar, que és allò de tenir en aigua nova un parell de dies.
  3. Ara, preparem-lo com Déu mana. Poses a confitar un bon perol d’oli amb romaní i quatre alls. Ja saps, perquè les coses confitin no has de bullir, eh? Ho fots allà a 60 graus. Compra’t un termòmetre o carda-hi el dit, jo que sé. Passats 10 minuts confitant, hi poses el bacallà dessalat uns 4 minuts, si fa no fot.
  4. Ara, en una altra cassola, ceba i allets a enrossir. Cagon la cigala de Satàs fes-ho poc a poc, eh? Sense correr. I un cop sigui mig transparent, hi poses tres o quatre tomàquets ratllats. Fins que estigui cardant flaire -pebre, sal i hòsties que no hi faltin-.
  5. Va, que ara ve lo difícil: pot de morter/túrmix: quatre alls pelats, un puto ou de tota la vida, un xic d’oli del d’abans que espero que no hagis llençat -tarugo-, i un pensament de llet (no literal). Vés remenant mica en mica, i ves-hi afegint oli molt lentament fins que agafi cos. -també pots cardar-hi un parell de clares muntades per donar-hi textura, però a saber si en sabràs. De ser sí, queda molt millor-.
  6. Ja només queda muntar el puto plat -quina feinada, joder-. Tomàquet al cul, el bacallà  al mig, i la musselina a sobre. Gratina-ho, passa’t de temps, crema-ho després de tota la puta feinada que t’havia portatr arribar fins aquí, i plora desconsoladament demanant al cel com pots arribar a ser inútil.

Una cosa molt maca que té el bacallà a la musselina és que quan al cap d’una setmana et tires un rot, recordes lo bé que vas sopar aquell dia.

Digues algo, per l'amor de Déu