Com fotre un cony d’amanida de bacallà

Bueno, ara que sembla que no carda aquell fred tan fill de puta que feia potser ha arribat el moment de començar a fotre algo més fresquet que no pas els putos estofats, que ja n’estàvem tots fins als pebrots de menjar sempre el mateix.

Un amanida sempre entra bé
Un amanida sempre entra bé
  1. Comença pel bacallà, que és el que toca més els ous. Cal, que -un cop dessalat i tota la pesca- el cardis a maserar en oli d’oliva. Ojo, maserar no vol dir BULLIR. Ho sigui, has de fotre l’oli a uns seixanta i pico graus, i tenir el puto peixot aquest allà dins durant ben bé mitja hora. També és bonic cardar quatre herbotes a la cassola. Perquè… perquè ho havies deduït, oi, que això ho havies de fer en una cassola? Era bastant evident.
  2. Mentre això es va fent, com que tampoc cal que t’ho quedis mirant, aprofita l’estona per agafar quatre pomes i treure’ls el cor. Les pomes són de les poques fruites que es troben en aquestes dates, i tot i que avui dia tot és car com l’or, no és la ensatrillada més gran que et poden fotre. Els treus el cor, com et deia, i les peles. Intenta no desmembrenar-te, per cert.
  3. Ah, quan el bacallà estigui NO EL TREGUIS DE LA PUTA CASSOLA EH! Pares el foc i ho deixes tot allà, trau trau.
  4. Bueno, al plat. Agafa quatre fulles de canonge, quatre brots verds i quatre fulles d’enciam i t’apanyes a cardar una amanida decent. Que hi vols posar germinats? Pues n’hi poses. Que hi poses dos tomàquets cherry? Doncs de collons. Una mica de ceba? P’alante. Total, t’ho has de fotre tu, aprofita per posar-hi el que et roti.
  5. Això sí: no et descuidis la poma, gamarús!
  6. Ni el bacallà. El bacallà que, si ho has fet bé, veuràs que ja es lamina sol. El reparteixes una mica, hi fots el mateix oli del confit i una mica de vinagreta per sobre i ala. A cagar tramusos.

La veritat és que tanta feinada per acabar cardant una trista ananida és una mica ridícul, però ja se sap que si no ens cuidem nosaltres ningú ho farà.

Digues algo, per l'amor de Déu