Coca de llardons, que bona és. collons!

La coca de llardons, tan típica com és de dijous gras no només enrgeixa com el Déu que la va parir, si no que a més és fàcil de fer que t’hi cagues. Qui el va parir al teu pastisser, que n’és de puta ell que la cobra a preu d’or!

Coca de llardons
La coca de llardons es comença a menjar avui i es paeix per Sant Esteve

 

  1. Compra plaques de pasta de full. A qualsevol lloc en tenen, només l’has de buscar. -S’entén que a qualsevol lloc vull dir a qualsevol lloc que venguin menjar. A una perfumeria, no ho crec pas. Però bueno, amb la -.
  2. Agafa els putos llardons que hagis comprat i esmicola’ls bé. La mida exacte ve a ser la que et roti, però bé, que quedin petitons sí que seria un detall interessant. Per no escanyar-te, com a mínim. Carda’ls per sobre de la pasta, més o menys ben posat.
  3. Ara, em plegues la puta pasta com si fos un llençol -dic això com si tu n’haguessis plegat mai cap, verge santa quin vago estàs fet-. Si cal un parell de vegades, depenent de la mida, que aquí sí pot importar.
  4. Temps per apretar i estirar amb el curró. Demostra que no ets una nenassa del tot, carda-li ganes a l’asunto. No paris fins que cardicom a molt mig dit de gruix.
  5. Ara ve lo car: Ho pintes amb un ou -OJU AMB LES BROMES, PORC-, i hi cardes un munt de pinyons a sobre. Sí, valen un ou ja ho sé, però en porten. Sempre pots vendre’t l’anell de la comunió, si no t’arriba per comprar-ne.
  6. I ara, sucre PER PARAR UN PUTO TREN. Gaudeix del moment, gordo. -veus com si ets diabètic has de fugir de la coca de llardons cagant hòsties?-
  7. Ho cardes al puto forn un quartet a 200º -més o menos- i ho deixes refredar.

Ojo als vegeterians, que els llardons no surten dels arbres, precisament!!!

Digues algo, per l'amor de Déu