Creps de salmó: collonudes de verité

Les creps, les merdes gavatxes aquestes, et fan perdre el cul, oi? Doncs te n’ensenyo a fer alguna que alimenti una mica, que sinó et passes el dia cardant-te-les de Nocilla i això no pot ser bo per les venes.

Les creps es pot de mil maneres, no com l'amor, que només es fa d'un centenar
Les creps es pot de mil maneres, no com l’amor, que només es fa d’un centenar
  1. Comança per cardar massa de creps. Sí, la que et vaig explicar en el seu dia aquí. Ah, no, aquí. Aquí sí.
  2. Bueno, ja ho tenim clar, això? Doncs anem per lo de dintre. Ceba en una mà, un ganivet a l’altre. Pica-ho intentant no perdre cap puto dit pel camí.
  3. Ara anem per laminar xampinyons. Els pots trobar a qualsevol botiga, inclús a la meva, o probablement, sota el marbre de la teva cuina, catxoserdu.
  4. Vinga, raig d’oli i a saltejar la ceba i els xampinyons. Un allet el tens? Doncs cap a dins. Un bitxo picant? Doncs també.
  5. Va, quan tingui color erà moment d’esmenuçar el puto salmó. Ho pots fer amb les mans, sempre i quan les portis netes. Posa-ho a enrossir.
  6. Ara ja tenim el farciment. Així que toca fer les creps. Lo que dèiem, fas la massa, prepares la superfície calenta, i en fas una que anirà a la basura perquè la primera crep sempre es tira. Bueno, tu tiraràs les 12 següents, però això ja és cosa d’incompetència personal.
  7. Tot preparat? Fot el farciment dins de la crep, afegeix-hi una mica de Philadelphia, mozzarella, burratta o qualsevol altre tipus de formatge fresc que corri per casa -no literalment, a poder ser-, i ja pots tancar el puto invent aquest. Si ho marques al foc un moment, millor, però procura no cardar-ho tot a parir panteres.

La vida és allò que passa entre que intentes fer creps mitjanament decents

Digues algo, per l'amor de Déu