Bròquil amb escamarlans

L’aliment més pudent del planeta i el crustaci més lleig del mar s’uneixen en una recepta que, sorprenentment, és bona de collons

El br`quil és sa, menja'n
El bròquil és sa, menja’n
  1. Comença per la part més puta de la recepta: bullir el puto bròquil. No t’oblidis que el bròquil, el puto mini bonsai aquest de color verd que es cultiva sempre menys quan carda calor -bueno, el normal-, no es pot cuinar sense tenir una bona màscara antigasos aprop.
  2. Un cop la cosa aquesta hagi bullit, que sempre són vuit-deu minuts, la refredes i et poses a pelar llagostins. Sí, de moment tot és una tocada de pebrots descomunal.
  3. Anem, ara que ja has pelat les cigales de cinc en cinc les cardes a la paella, al wok, o a on polles saltegis tu les coses. Algun dia t’explicaré què va millor , però avui em fot mandra. Va, raig d’oli i que donin voltes. Per cert, un parell d’alls laminats no hi faran cap nosa.
  4. Quan tingui el primer coloret, bròquil cap a dins, com era d’esperar. O com era d’esperar d’algú que sap cuinar, es clar.
  5. Ara li fots un raig de salsa de soja. OJO QUE NO ENS CARDEM UNA SOPA DE SOJA EH? Un punt.
  6. Dos minuts i llestos. Puta mare.

El bròquil fa mala olor, sí, però també en fa en Messi quan acaba els partits i bé que l’estimes a ell.

Digues algo, per l'amor de Déu