LA MARICONADA AQUESTA DELS “SMOOTHIES”. AQUEST, DE POMA

La vostra afició per anglosaxonar els noms em provoca tals inflades d’ovaris que al final em tocarà anar a cal ginecòleg.

smoothies, els collons
smoothies, els collons
  1. Comença a pelar pomes com si el demà mai hagués de picar a la porta. Si les vols vermelles m’està perfecte, i si les vols verdes, doncs també, perquè total te les fotràs tu. Això sí, compra-les del país eh, feixista!
  2. Les talles en quarts i les cardes a la liquadora o lo que sigui que tens. AH, imagino que hi has tret els cors, no? Més et val, perquè si no el pròxim suc te l’hauràs de fotre amb el túrmix.
  3. Fot-li un iogurt. Casolà? Bé. Comprat però del país? S’accepta. Robat del LIDL? NO.
  4. Afegeix un got de llet, i carda-li canya a l’assunto. Has de buscar una textura cremosa, no cal que es desfaci del tot ni que quedin grumolls, que carden molt fàstic. No sé, una textura així com de pintura plàstica, saps?
  5. Serveix-ho, i si ets molt fanàtic de la canyella, doncs n’hi poses per sobre. òbviament si hi ets al·lèrgic no ho facis.

 

SMOOTHIES. SMOOOOOOTHIES. El Déu que us va fotre, creieu que allà en diuen espardenyes de les espardenyes!!? No! I doncs, per què nosaltres sí li canviem els noms a les nostres hòsties com si li devéssim alguna cosa a aquella colla de beneits, eh?! Semblem idiotes! QUE AIXÒ DE TOTA LA PUTA VIDA HA ESTAT I SERÀ UN PUTO BATUT DE POMA, JODER!!

Digues algo, per l'amor de Déu