UN VI CALENT ET POT SALVAR LA VIDA

 

De la manera que hi carda fred, és probable que si algun hivern em véns a veure a Vic o vas a algun d’aquests puestos on hi carda un fred de collons, necessitis entrar a quaranta-cinc bars i demanar-te un puto Cacaolat calent a cada puesto. Com que tampoc és qüestió d’acabar una diarrea de cavall, també pots optar per fotre’t un termo amb vi calent, i anar cardant lingotassos pel carrer. 

dissabte136

  1. Afaga un cassó vell -vell perquè s’emmerden, més que res-, i fot-hi un got d’aigua per cada litre de vi. Aigua bona, no aigua de l’aixeta, que a saber què duu.
  2. Posa-hi una rodanxa de llimona, i la típica branca de canyella que les iaies fotíem hasta a la sopa.
  3. Mentre això va fent, agefeix-hi quatre putes cullerades de sucre. Sucre normal, eh? Res de merdes d’aquestes morenes que compres ara. Sucre de veritat, del de tota la puta vida, del que mata. Ah, i un parell de claus d’olor i d’anissos estrellats d’aquells.
  4. Veus que la potinga aquesta sembla el xarop de la tos que se’ls dóna als nanos? Doncs quan li posis tres vegades el vi que hagis posat d’aigua ja no serà així.
  5. Ho has sabut contar, oi? Tres quartes parts de vi per una d’aigua. Tres més una, quarte. Uno, dos, tres, cuatro. Lejos, cerca. No veies Barrio Sésamo o què, tu?
  6. Ho tapes amb el drap de cuina que menys microbis porti, i en 15 minuts t’ho podràs prendre.

Aquesta cosa tant fàcil i barata de fer és molt típica de vendre en mercats mitjavals i polles d’aquestes que s’han posat tan de moda avui en dia. Per només 5 euros t’ofereixen un puto got de vi Don Simón rescofat en un Butsir comprat al xino. Si és que ja veus, la vida és meravellosa, et queixes perquè vols, tu també.  

Digues algo, per l'amor de Déu