El puto pastís d’escalivada

Segurament encara recordes el dia en que et vaig ensenyar a fer escalivada, oi? Bé, si no és el cas sempre pots buscar la puta recepta al llibre, que per algo el vaig fer. El fet és que  ara, per si te n’ha sobrat, te n’ensenyo a fer un puto pastís.

El pastís d'escalivada no és tan bo com el de xocolata, però...
El pastís d’escalivada no és tan bo com el de xocolata, però…
  1. Per començar, tingues preparada l’escalivada. És a dir, perot, albergínia i ceba esmuxarrada per ai. I ho cardes en algun collons de pot.
  2. Ara hi cardes a dins un got de nata líquida i 8 ous. Això no et costarà, estàs acostumat a tocar-los.
  3. Vinga, comença a xafar-ho tot.
  4. NO, IMBÈCIL, PARA!!! TOT VULL DIR “TOT LO DEL BOL”!!!! DEIXA LA PUTA CRISTELLERIA EN PAU, TARAT DELS COLLONS!!
  5. Ai en sèrio, medica’t. Va, forquilla en mà. Xapi xapi. Fins que sembli una puta trallada de gos.
  6. Ho poses en un motllo untat en mantega, i ho cardes al bany Maria una hora i pico.
  7. Què? Ja ha passat una hora i pico? PUES ARA TE N’HAS D’ESPERAR QUATRE O CINC MÉS A QUE ES REFREDI, MIRA. I si no t’agrada esperar, doncs t’aguantes, perquè és lo que hi ha.
  8. I ara, oncs bueno, a emplatar. Lo seu seria cardar una salsa d’anxova i tal, però això… això t’ho ensenyareé un altre dia, que ara em carda mandra.

Ah, recordar-te que fer un pastís d’escalivada per felicitar l’aniversari a un nen petit és a ser una mica filldeputa.

Digues algo, per l'amor de Déu