Carda un arròs negre tant ben parit com el meu

Menjar arròs negre et deixa els morros i les dents fetes una puta merda, així que no en mengis si tens alguna cita important o quedaràs com un porc.

dissabte-125

  1. Neteja bé el collons de sípia perquè bé plena de sorra. Mira que li dic al malparit dels peixater, però no hi ha manera. La part bona és que almenys no l’hauràs de pelar si li ho demanes. Ah, quan estigui neta, talla a trossos petits.
  2.  Fot a daurar ceba tallada xica en un cony de paella, i en acabat, el puto tomàquet arrejat amb la melsa de la sípia -carda molt fàstic barejar-ho, sembla una trallada, però té bon gust-.
  3. Afegeix el collons de sípia, i quan tot tingui un bon color, li cardes l’arròs. Ja saps les meves mesures oi? Si no, busca-les pel llibre, jo què sé. Ah, arròs gordo, no me li cardis del llarg que et conec.
  4. Li cardes unes cloïsses, unes gambes… els crustacis que et rotin i anem per LA PUTA CLAU DEL TEMA: EL BROU. Que feliç em faries si un puto t’en féssis un de peix. Només has de anar a la peixetaria i demanar consell joder… bah. Que ja sé que el tens de pot, cony. Carreja-li un sobre de tinta i fota-ho a la paella.
  5. Només cal cardar un xic d’allioli tallat per sobre -és com el de sempre però més mal fet, així que segur que ho claves, campió-, i deixar que el puto arròs reposi fins a beure’s gran part del suc.

La sípia, la gamba, la cloïssa… fillsputa! Poden ser més lletjos els crustacis?

 

 

Digues algo, per l'amor de Déu