Cardem una crema de bolets de puta mare

Parir una crema de bolets no costa massa. Però cardar una crema de bolets que et faci dubtar si val la pena seguir tenint llengua perquè total, no tornarà a catar res igual, ja és una altra cosa…

Crema de bolets, també coneguda com a cagondéu, que bona
Crema de bolets, també coneguda com a cagondéu, que bona
  1. Agafa un parell de cebes, i talla-les xiques. Tots sabem que ets un puto debilucho, però per caritat, intenta no fer un drama com cada vegada.
  2. Un cop tallades i eixugades les llàgrimes, les rosseixes en una paella, fent servir una mica de mantega. Carda-hi un parell d’alls i alguna herbota que doni gust, també.
  3. Quan sigui transparent del tot, hi cardes els bolets. ara: quins bolets? PUES CEPS, PER EXEMPLE. “Oh es que només em puc permetre camagrocs”. Bueno, pues hi cardes camagrocs, a mi què polles m’importa, però vaya puta merda de recepta pariràs, què vols que t’hi digui.
  4. Quatre voltes i hi fots quatre o cinc llesques de pa torrat, així com trencades. Carda mania, però és bàsic. Ho cobreixes amb brou, i a bullir tres quarts.
  5. Ara ja només falta passar-ho pel xino, i cardar-s’ho amb un raig d’oli al mig. De puta mare, escolta.

Si gastéssis menys en bolets al·lucinògens i més en bolets de qualitat, la vida et semblaria més amable.

 

 

Digues algo, per l'amor de Déu