COM PARIR UN CAFÈ VIENÈS

A Àustria són bastant borratxos, però no tant com a Irlanda. D’aquí que aquestes dues receptes es diferenciïn pràcticament només amb una cosa l’una de l’altra: que una porta whisky i l’altra no.

El cafè vienès és com l'irlandès, però per gent sense problemes d'alcoholisme
El cafè vienès és com l’irlandès, però per gent sense problemes d’alcoholisme
  1. Comença per engegar la cafetera, i fes un parell de cafès curts. Especifico curts perquè no em vinguis amb una garrafa d’aquestes que en diuen cafè americà perquè allò no es cafè ni és res. Allò és pixum de burra. Cafetó bo.
  2. Vinga, si t’hi has de fotre sucre ho fas ara, o calla per sempre. És més, encara que n’hi posis, calla.
  3. Ara ve la collonada del tema: muntar nata. Pensa que a Viena són una gent molt tranquil∙la. Són una gent que a part d’escoltar a Mozart i tota aquella colla no carden gaire més, així que tenen temps per perdre a tutiplén. Heus aquí un exemple.
  4. Un cop muntada, fot­la sobre el cafè amb compte de no barrejar­ho. Ah, espero que hagis comprès que cal anar per feina, no? El cafè fred és com els polítics: mereix anar pica avall.
  5. I ara res, quatre polvets de canyella o de cacau a sobre i a preguntar­te com pot ser que fotent­te aquestes barreges el teu metge et digui que hauries de perdre pes.

Si aprens a fer­te’ls a casa t’estalviaràs les mirades de perdonavides que el cambrer aquell et regala cada cop que n’hi demanes un. I així de pas gastes menos, que baratos no surten.

Digues algo, per l'amor de Déu