Com es foten els canalons d’espinacs

Cardar canalons de carn és una delícia, però també una tocada de collons immensa. En canvim fer canalons d’espinacs… bueno. També. Però val la pena.

Els canelons d'espinacs no són estan gaire ben vistos si es treuen per Nadal
Els canalons d’espinacs no són estan gaire ben vistos si es treuen per Nadal
  1. Comença per cardar a bullir les palques del canalons. Recorda fer-ho en aigua que ja tingui vull, de no deixar-te la sal i l’oli, i en tirar les plaques d’una en una, ja que si no s’enganxen i és una puta merda total i absoluta. Recorda que quan les escorris les has de idexar en aigua freda.
  2. Ara el que toca és anar pels espinacs, No vull pensar que has estat tan putament barrut com per comprar-les congelades, no? Perquè sinó el que acabarà congelat seràs tu. Perquè et deixaré com el puto Walt Disney.
  3. Les saltejes soles, amb bacon, amb panses i pinyons, o amb el que et surti dels collons. Sobretot, posa-hi molts espinacs, i amor per Déu i per sa mare.
  4. Ara ens cal fer la salsa beixamel. Te’n recordes de com es feia la beixamel? No? Mira que t’ho vaig posar al puto llibre, eh? No, no et ve al cap? Bueno, entra aquí, doncs.
  5. Ja només queda anar cardar els zurullos a mode de caneló i enrollar-ho, cardar-hi la puta beixamel per sobre, i ala. Al forn. -no et deixis el formatge per sobre, no sigui que t’aprimis, gordo-.

Si hi ha una cosa que caracteritza els canalons d’espinacs és el ser una mica bluff. Perquè tu veus allà uns canalons presentats de puta mare, i quan te’ls cardes a la boca esperant el gust de rostit… argh. I ojo, que no dic que no siguin bons. Són una mica.. ehm… com el bàsquet d’aquí. Que molt bé, però que el de veritat és l’altre.

Digues algo, per l'amor de Déu