Carda un any se’ns liava la troca. Com ha acabat, allò?

Avui carda un any que el telèfon treia fum per una denúncia que ens va caure  per fer suposada propaganda electoral encoberta. I… com ens trobem un any després? M’ho han demanat molts cops i ja toca explicar-ho…

dissabte-57

El resum és ràpid, per si encara no havies parat aquí en seu dia: tal i com he explcat 1000 cops, el 27s15 ens va donar per fotre un anunci a un parell de diaris catalanistes, on s’animava a la gent a  anar a votar. Ja ho havíem cardat per l’11 de setembre -el “Vés a la mani”, era aquell-, i com que a la gent els hi va agradar el que havíem fet, doncs vam repetir amb aquesta nova idea. Una mica per gust, perquè al cap i a la fi tampoc publicitàvem res, més enllà de la marca, però això ja era elecció nostra. Coses que ens piquen, mira. Sempre hem estat gent de idees extranyes.

Bueno, el fet és que com et dic, en vam cardar un el dia 27. Sabíem allò de que el dia anterior era jornada de reflexió, però desconeixíem que el dia en qüestió tampoc es podia fer propaganda. Serà perquè som uns tanoques, o perquè el fet que aquell dia els carrers siguin plens de pósters ens va despistar.

Total, que els diaris en qüestió tampoc van caure amb el que publicitàvem -devien pensar que érem gent normal-, i patatam. Entre els uns i els altres, tots plegats la vam cagar.

Resulta que els amics de Unió Democràtica de Catalunya i els estimats companys de Carlistes de Catalunya -!!!!??¿?!!!- es van queixar a la Junta Electoral, al·legant que fèiem publicitat de JxS i la Cup. I bueno, una mica la fèiem, tampoc anem de sants ara, però collons, no era aquesta la intenció, sinó que la cosa estava en vés a votar independència -però vaja, que venia a ser el mateix-. La pregunta seria si el tema hagués anat sobre el PACMA hagués acabat igual -“No mengis carn, collons” hagués ofès tant?-.

Total, que el sarau va ser enorme, que les xarxes social casi exploten, que el meu telèfon no tenia bateria al cap d’una hora i algun que altre pallat més que ara no ve al cas. I saps com va acabar tot?

DONCS EN RES. La cosa va acabar en un avís, en una tiradeta d’orelles -i en un cagalló al cul, això sí-. Ningú a la presó. I el més important -i curiós- de tot:

Avui dia, a diferència de llavors, La iaia works SL és una empresa real, que dóna llocs de treball -pocs, es clar, acabem de començar- en el seu local instal·lat a Osona -i que seeaaaann muuuuchoooos máááás- , que té ganes de créixer, i que no deu massa calés a ningú -excepte a uns nois de Sabadell que no crec que llegeixin gaire el bloc-; quan en canvi els denunciants, lluiten entre sí per ser els partits menys votats de Catalunya, no saben com pagar els seus deutes, i són motiu d’escarni polític.

Imagino que això, deu ser allò que en diu Karma.

 

Digues algo, per l'amor de Déu