El puto remei a les llagues dels collons!

Bueno les llagues dels collons no, les llagues de la boca, volia dir.

Les llagues a la boca cal dir que emprenyen un colló
Les llagues a la boca cal dir que emprenyen un colló

1. Sigui per la febre, perquè menges com el cul, o perquè ets idiota i no saps mastegar sense endur­te un tros de galta, és possible que t’hagin sortit llagues. Cura­les des de bon matí. Per fer­ho, carda farigola a infusionar, i glopeja’n el resultat.

2. Acte seguit, torna a tocar glopejar, però en aquest cas, una barreja d’aigua tèbia i sal. Emprenya una mica, però res de l’altre dijous.

3. Si encara segueixes patint, fot una altra infusió, aquest cop amb vordolaga i noguer. Si no saps què és demana a l’herbolista, que ho sap tot el nano aquell.

4. Que no funciona res d’això? Mostassa directa. Carda una coïssor de Déu, però segella la puta llaga que t’està amargant la vida.

5. I si no així, sàlvia amb mel. La sàlvia amb mel és, de tots els remeis, el menys dolorós i el més bo, així que probablement, sigui també el menys efectiu. Prova’ls tots, i a males, recorda que una llaga no dura més de deu dies.

Un altre remei que va molt bé per les llagues és segellar la ferida amb un ferro roent. Està mal vist fer-­ho, això sí. Moltes manies és el que tenim avui en dia.

Digues algo, per l'amor de Déu