Un bol de cruixent de xocolata menjat de postres no pot pas ser gaire sa. Amb lo que imagino que serà el que et fotràs avui per dinar.
- Carda una bona rajola de xocolata a fondre. La gent d’antes, la de bé, ho paríem al bany Maria. Ara no, ara ho foteu amb el puto microones, que queda com una puta merda i a més us envia radiacions al crani que acabeu mig gillipolles tpts plegats, però bueno, el com ho facis me la porta fluixa. El fet és que fonguis la puta xocolata.
- Ara agafa una taronja i en ratlles la pela. Ralles a tothom, així que no crec que et costi gaire.
- Afegeix les merdetes aquestes que has ratllat al xocolata i tingueu allà un parell de minuts, perquè s’integri. Ojo però que no se’t cremi l’assunto, perquè et tallo els ous.
- Va, cereals. Carda cereals a la barreja. La beritat veritat és que pots posar els que vulguis, però lo més normal seria posar els típics flocs aquells dels anuncis de l’especial KKK. Ah, no siguis tan puto gordo com per cardar-hi un kellog’s rellenos de xocolata. Respecta’t una mica.
- Un cop els tinguis ben emmerdats, en fas raccions, les cardes a la nevera perquè quedin frescos i ho serveixes quan toqui amb una bola de vainilla al costat. O no, total, jo no hi seré pas per veure-ho.
Sí que està bo, sí. Però no sé si cal que tot ho cobreixis de calories, tampoc. Que algun dia em demanaràs que t’ensenyi a farcir de xocolata uns putos peus de porc.
