Cardem un arròs amb gambes

L’Indiana Jones es va passar la vida buscant el Sant Grial, quan l’arròs amb gambes és molt més de puta mare

Arròs amb gambes, gambes a l'ajillo, gambes amb nocilla... el que importa són elles...
Arròs amb gambes, gambes a l’ajillo, gambes amb nocilla… el que importa són elles…
  1. Compra gambes. Sí, és una putada perquè valen un colló, però també val un colló passar per l’AP7 i ho gaudeixies molt menys. Un cop les tinguis, les salteges en un oli ben parit.
  2. T’arriba per comprar algo de sípia? Si és sí, fes el mateix que amb les gambes- NO? Pues mira, et fots.
  3. Carda a sofregir ceba i picada i alls en una paella. I en acabat, una mica de tomàquet rallat. És important remarcar que això no vol pressa, i que de tenir pressa quedarà un arròs de puta pena. Ah, La melsa de la sípia no hi sobra gens.
  4. Vinga, carda-hi l’arròs. Una saltejada ràpida, i en acabat, un bon brou de peix. Que aviam, que si no tens brou i ho has de parir amb aigua també queda bé eh? No tant, però quedar, queda. Sempre i quan li cardis la sal i tal, està clar.
  5. Ara què fotrem, aviam… ah, sí. Afegir el marisc aquell d’abans. Sí, ara és quan t’animes i hi cardes cloïsses i tal, però EI, ESTEM CARDANT UN ARRÒS AMB GAMBES. Una cosa és fotre-hi quatre trossos de sípia, i l’altra, parir una puta paella complerta.
  6. I res, que quan hagin passat els 15, 20 minuts de rigor, ho paris, ho deixis reposar, i t’ho cardis ben de gust.

No m’estranya que fotis aquesta cara de pena, amb la de temps que feia que no menjaves una bona cigala.

Digues algo, per l'amor de Déu