Carta a Quimi Portet

Estimat Quimi,

quina una has liat, me cago en dena. Resulta que un fet tan insòlit i poc habitual com el que un català no es pugui demanar amb tranquil·litat un puto cafè amb llet, t’ha convertit en el centre de la diana dels espanyols de bé. I és que quins collons, tot plegat.

No ets l’únic catalanoparlant que s’ha quedat amb les ganes de fotre’s el seu puto cafè amb llet, ni seràs l’últim pobre desgraciat a qui portaran un cafè amb llet bullint enmig d’un xiringuito de platja. Però què hi farem, el món és ple de gilipolles que no saben diferenciar dues paraules que només coicideixen en una puta lletra.

Ara, hi ha una cosa que m’ha disgustat de tu. No m’ho esperava d’algú de la teva categoria. D’algú que ha alçat pavellons, estadis sencers arreu del món. Hi ha coses que una no s’espera d’algú capaç d’escriure Homes i dones del cap dret. Estimat Quimi Portet… UN PUTO CAFÈ AMB LLET!!!!??? ME CAGO EN DÉU, ELS ROCKERS COM TU ESMORZEN CALLOS BARREJATS AMB BOURBON, ME CAGO EN ELS COLLONS DE LA BALLENA ALEGRE!!!

Aiii… serà l’edat? Bueno, tot arriba.

Ah, per la resta res, tu tranquil que ja els passarà. Però això sí, aprèn la doble lliço:

  1. La propera vegada esmorza com Déu mana.
  2. I si et trobes un malparit que desprecia el teu idioma no li tiris una foto. Fot-li la cullereta pel cul, que es veu que ofèn molt menys.
Aquesta foto del Quimi Portet no la he fet jo, és d'una galeria d'un tal Josep Tomàs (gràcies)
Aquesta foto del Quimi Portet no la he fet jo, és d’una galeria d’un tal Josep Tomàs (gràcies)

Una abraçada.

Digues algo, per l'amor de Déu