Els cirgons amb cansalada són com el sexe. Si no en fas gaire sovint no et mors, però se t’entreisteix l’esperit.
- Comença pels cigrons, i amb això vull dir: oblida’t dels putos cigrons de pot. Sí, es podrien fer aquests, però la recepta és fàcil i ens podem permetre reparofitar el temps. Per-ho, abans de res, assegura’t que els putos cigrons que t’han venut no porten un quilo de pedres, que és habitual. I els cardes en remull una nit sencera. Que l’aigua sobrepassi quatre dits, ben bé.
- El dia següent ho escórres i hi cardes una cullerada de bicardonat per sobre. 10 minuts ben bé removent, i després, ho esclareixes. Ja només queda bullir els malparits aquests durant un parell d’hores -o mitja en un collons d’olla a pressíó-. AVISO: SI EL BULL ESTALLA, JA ELS POTS CARDAR A MAR. No els salvaràs.
- Vinga, ara que ja ets una persona respectable perquè no cuines amb putes merdes de pot, fot quatre alls a daurar, va.
- Ara hi afegeixes uns bons rostolls de cansalada. La cansalada és de puta mare, malgrat et saturarà les venes i t’escurçarà la vida. PErò bé. Pitjor és morir-se de treballar, jo què sé.
- Hi afegeixes els cigrons -perquè seria difícil fer uns cigrons amb cansalada sinó-, i me li cardes quatre voltes. Sala, enpebra, i si pots, sereveix-ho amb una botifarra ben parida al costat. S’hi caga Sant Marc, tu.
El punt 1 i el punt 2 són molt importants. Però el punt 5 també. Perquè amb una bona botifarra aprop tot sembla molt millor.
