Cardem uns putos cirgons amb cansalada

Els cirgons amb cansalada són com el sexe. Si no en fas gaire sovint no et mors, però se t’entreisteix l’esperit.

Els cigrons amb cansalada porten menys feina del què sembla
Els cigrons amb cansalada porten menys feina del què sembla
  1. Comença pels cigrons, i amb això vull dir: oblida’t dels putos cigrons de pot. Sí, es podrien fer aquests, però la recepta és fàcil i ens podem permetre reparofitar el temps. Per-ho, abans de res, assegura’t que els putos cigrons que t’han venut no porten un quilo de pedres, que és habitual. I els cardes en remull una nit sencera. Que l’aigua sobrepassi quatre dits, ben bé.
  2. El dia següent ho escórres i hi cardes una cullerada de bicardonat per sobre. 10 minuts ben bé removent, i després, ho esclareixes. Ja només queda bullir els malparits aquests durant un parell d’hores -o mitja en un collons d’olla a pressíó-. AVISO: SI EL BULL ESTALLA, JA ELS POTS CARDAR A MAR. No els salvaràs.
  3. Vinga, ara que ja ets una persona respectable perquè no cuines amb putes merdes de pot, fot quatre alls a daurar, va.
  4. Ara hi afegeixes uns bons rostolls de cansalada. La cansalada és de puta mare, malgrat et saturarà les venes i t’escurçarà la vida. PErò bé. Pitjor és morir-se de treballar, jo què sé.
  5. Hi afegeixes els cigrons -perquè seria difícil fer uns cigrons amb cansalada sinó-, i me li cardes quatre voltes. Sala, enpebra, i si pots, sereveix-ho amb una botifarra ben parida al costat. S’hi caga Sant Marc, tu.

El punt 1 i el punt 2 són molt importants. Però el punt 5 també. Perquè amb  una  bona botifarra aprop tot sembla molt millor. 

Digues algo, per l'amor de Déu