Pastís de fruita per a lerdos

Encara que siguis un puto inútils als fogons pots arribar a fer un bon pastís de fruita. Segueix els passos, i descobreix que la germana de l’Arguiñano tampoc té tan mèrit.

El pastís de fruita no et fa sentir tan malament com els altres
El pastís de fruita no et fa sentir tan malament com els altres
  1. Carda en algun puto cassó un got de suc de fruita. De poma, per exemple. O de pinya, a mi plim. I hi barrejes dos o tres cullerades d’agar-agar, que sembla algo molt raro, però que és algo que tenen a casi totes les putes botigues del món.
  2. Hi cardes una branca de vainilla, i hi afegeixes unes quantes pomes pelades i tallades. Insisteixo en que qui diu pomes diu peres, a mi tan me carda. A vegades en receptes tan fàcils hi ha més feina en trobar les fruites que hi volem cardar que noe n fotre el collons de pastís en qüestió.
  3. Tinga-ho aquí 10/15 minuts. Ja veuràs quina puta pastarada que fotrà, això.
  4.  Ah! Pensa a cardar-hi una mica de ralladura de llimona, i un xic de pols d’ametlles. Si no tens pols d’ametlles, hi fots la pols de sbre el radiador, no sé. I una mica de sucre.
  5. Quan passi el temps que t’he dit, ho hauràs de fotre en un motllo. Seria de puta mare que hi cardéssis abans una base de galetes matxucades, saps? Les María aquelles de tota la vida mateix, collons. Ho fots allà al cul, i la pastarada merdos aquesta per sobre, tot ben posat.
  6. Un cop es refredi podràs treure el motllo, decorar-ho amb lo que surti dels pebrots -fruita, gelat, nata o amb un puto ferro de flors, jo què sé-, i lo més important: jalar-t’ho.

Que no sàpigues fotre una sacher… vale. Que no sàpigues cardar un pastís d’aniversari… bueno. PERÒ SI NO SAPS NI PARIR AIXÒ ET GUANYES UN PUTO COP DE SABATILLA, INÚTIL.

Digues algo, per l'amor de Déu