Diuen que el treballar dignica, però per mi, dignificar-me em dignifiquen més unes bones sardines marinades, què vols que t’hi digui.
- Compra sardines. No tindràs pebrots de fer sardines marinades sense tenir-ne. Compra-les a poder ser sense espines i filatejades, perquè a no ser que et diverteixis fotent autòpsies, és un què bastant fastigoset de fer.
- Ara les cardes en una carmanyola. Les vas posant amb gràcia, i amb un bon polsim de sal entre cada capa. Tampoc és que sigui molt divertit, però en comparació al pas anterior és la puta hòstia de ben parit.
- Barreja mig litro d’aigua amb 100 ml de vinagre de vi blanc. No li fotis vinagre del dolent perquè és massa fort, però tampoc em vinguis amb mariconades de vinagres de mòdena i tal que no hi queden bé. Amb la barreja, cobreixes les sardines, i les deixen 4 o cinc hores a la nevera.
- Has passat aquesta estona? Val, doncs fot el suc aquest pica avall -amb compte de no fotre-hi una sardina al darrere-, i ves-les girant. Sí, fa mandra, però és el que hi ha.
- Un cop les tinguis posades de nou, les acompanyes amb una pell de llimona i una de taronja, amb un parell d’alls xafats i ho cobreixes amb un bon oli. Ho deixes de nou al frigorífic, i l’endemà t’ho podràs fotre.
Ah, que et pensaves que t’ho podries fotre avui i ara resulta que no saps què dinar? Doooncs.. mira, no sé. Sempre ets a temps d’anar a demanar a la peixatera si t’ha guardat les espines per fer passar la gana, jo què sé.
