No tens un puto duro? Fes sopa de ceba!

La sopa de ceba és el Renault Twingo  de les sopes. Quan no hi ha calés per res més un l’accepta, però mai ha estat la primera opció de ningú.

Twitter Tweet Small (5)

  1. Compra cebes. No podràs fotre mai una sopa de ceba si no en tens. Un cop comprades, les talles a juliana, és a dir, fines. I sense restos de dit, a poder ser.
  2. Ara fot un bon taco de mantega en alguna paella que tinguis. Ojo, mantega de barra eh?  o la puta merda de margarina que compres per fer-te els bikinis. A foc lent, va.
  3. Afegeix la ceba, i daura-la mica en mica. Ojo no la cremis, tarugo.
  4. Ara és moment de fotre-hi brou, de tenir-ne; o directament aigua amb alguna pastilla xunga d’Avecrem o similar. Si és lo primer collonut, si és lo següent, doncs què hi farem la vida és molt dura, pitjor seria ser de Ciutadans.
  5. Salpebres, ho deixes coure vint minuts i hi cardes unes lleques de pa torrat a sobre. S’hi posa pa torrat perquè encara sembli un plat més miserable. Si vols hi pots cardar formatge i gratinar-ho, però això voldrà dir que tan pobre no ets, farsant.

Ser pobre és una puta merda, però té una cosa interessant: et torna més ingeniós. Si no tens calés, amb una mica d’imaginació pots arribar a fotre una sopa amb tres putes cebes i mig litro d’aigua. En canvi, si ets un cony de filldepapà, el dia que no et surtin set llagostes i mig quilo de caviar a la nevera no sabràs què polles berenar.

Digues algo, per l'amor de Déu