Cardem una fideuà

Que la fideuà i la Rita Barberà surtin del mateix lloc et demostra que totspdoem tenir un mal dia. Fins i tot els valencians.

Twitter Tweet Small (3)

  1. Carda les quatre gambes que et puguis permetre a enrossir en una paella. Amb oli i tal. I un cop siguin fetes, les treus. Si vas curt de calés, doncs res, sense gambes. Però no m’esperis per dinar.
  2. Ara, en el mateix oli, hi fots quatre alls laminats, una mica de ceba i un parell de tomàquets ratllats. Efectivament, d’això s’en diu sofregit i efectivament també fa dos anys que t’he d’explicar com es fan. Per cert, no t’oblidis de cardar-hi el pebre vermell, eh?
  3. Ara hi pots fotre alguna sípia ben neta i talla. Ojo que les putes aquestes vénen brutes a vegades eh? Aigueta que no falti.
  4. Vinga, deixa-ho reposar una mica. I prepara els putos fideus. Compra’ls ben prims eh? PERÒ BEN PRIMS!! Que no estem cardant uns putos fideus a la cassola, joder. Els més prims que trobis. I els fotes en una segona cassola a enrossir, com si te’ls vulguéssis fotre passats per la paella. Quan estiguin -res, dos minuts eh?-, els deixes sobre paper absorvent…
  5. … i ls fots a la paella que estàvem abans. Bé, i  remenes bé un altre cop, clar. Quan estigui ben barrejat ho cobreixes amb caldo de peix -sí, pot ser de pot i sí, a males pot ser aigua… ains…-. I afegeixes les gambes aquelles que tens morint-se de fàstic per allà al marbre.
  6. Un quart d’hora coent i en acabat, cinc minuts al forn perquè els malparits aquests es fotin d’enpeus. No falla.

Una cosa bastant típica de quan fas una fideuà per uns quants és que algun gilipolles et vingui a dir que la teva no és la típica valenciana i que a la seva mare, que sí la feia com els d’allà baix, li sortia molt millor. Bé, comentar-te que aquest és un bon moment per fotre-li el cullerot pel cul.

Digues algo, per l'amor de Déu