Puto pastís de patata

Un pastís de patata és com un pastís normal, però per a tristos. I és una recepta bastant fàcil.

Twitter Tweet Small15

  1. Bull les patates sense pelar -però netes!- en una olla grossa. Ben bé fins que quedin mig desfetes. Un cop fredes les peles i les aixafes a cops de forquilla o amb un estri més modern, que estem al puto segle XXI. Et pots ajudar al amb una mica de mantega si no te n’ensurts.
  2. Quan estiguis recuperat d’aquest esforç titànic, poses ceba xica a daurar. Un cop tingui color, li poses algo de carn picada i de cansalada a tires a mode de companyia. Ja saps que a la cuina com en l’amor, la companyia sempre és d’agraïr.
  3. Ah, no t’oblidis de fotre sal i tal i cual a la sal, i de les herbetes de sempre. Si no, quedarà sosso, i per sosso ja et tenim a tu. Va, un cop preparat, anem a muntar-ho tot.
  4. Es tracta de fotre paper film en una safata de forn, i anar cardant capes: ara una de patata, ara una carn; ara una de carn, ara una de patata. Ets una mica curtot, però no crec que arribis a descontar-te. Un cop tingui el gruix desitjat -MOERA’T, PUTO GORDO-, t’ajudes del film per enrotllar-ho, evidentment evitant que en quedi a dins. (*)
  5. Què? Ja tens el rollo fet? Doncs hi fots una beixamel per sobre, formatge i un parell de trossos de mantega, i al forn que es gratini. PUM.

Hi qui en diu braç de gitano d’aquest tipus de pastís, però jo no me la jugo que aquesta gent gasta molt mala llet i encara en vindran a saltar les dents.

(*) Tu, que si t’ha de dur molta feina ho cardes sobre la safata, o en motllos com en la foto, i a tomar pel cul, eh?

Digues algo, per l'amor de Déu