Parim uns cigrons amb sípia

Dominar el món sense imaginació és difícil. Però dominar una cuina, encara ho és més. Per això t’ensenyo a fer cigrons amb sípia, un plat tan raro com bo.

La hòstia, ja veuràs
La hòstia, ja veuràs
  1. Agafa una bona cassola, fot-li un raig d’oli, i posa-li a daurar: un parell d’alls laminats, una mica de ceba, pastanga ben xica, pebrot vermell… i les putes sípies que has comprat. PERÒ EH! AIXÒ SÍ: ben netes i tallades a trossos. Ah, i sense boca, que no hi ha més que cardi més fàstic que trobar-se la boca d’una puta sípia entre les dents, joder. És com si t’enrolléssis amb ella. Ecs.
  2. Fot-li un got de vi blanc a la cassola, i deixa-ho tapat. Ves fotent vistassos al tema, i no fotis res més fins que notis que els bitxos aquests són tous.
  3. Què? Ja? Doncs va, li cardes els cigrons, una mica de julivert, i si en tens, un polsim de safrà. Que anant bé no saps ni què és, però bueno. Tu ho compres, n’hi tires, i calles.
  4. Fes una picada  -ja saps collons, pa torrat, ametlles, i tota la pesca de sempre-, i l’afegeixes al mejunje. En menos que canta un gall estaràs gaudint d’aquesta puta meravella.

Que sàpigues que si no fas servir uns putos cigrons de pot tindràs el meu respecte. I sobretot, que sàpigues que si la sípia l’has pescat tu mateix, t’hauràs guanyat una puta estàtua al costat de La Moreneta que tinc sobre la tele.

Digues algo, per l'amor de Déu