Hi ha molta gent que no menja conill perquè és un animal massa bufó. El que no saben, és que de poder, els conills ens menjaríem les retines dels ulls amb aquelles dentetes que tenen. Així que prepararem una recepta d’arròs amb conill que et farà caure de cul.
- Fot en oli en alguna cassola que tinguis, i un cop l’oli sigui calent, fot-hi el conill. Ojo que parlem de l’animal, no prenguis mal tu ara.
- Un cop sigui mig enrossit, me’l treus d’aquí, i en l’oli sobrant hi cardes ceba, quatre alls laminats i un parell de tomàquets rallats. Cullerada de pebre vermell, i paciència que és la mare de la ciència.
- Què? Bona pinta ja? Ara és quan et deixo que hi cardis una mica de brandy, o alguna herbota. El que vulguis. Innova collons, que sinó la cuina és molt avorrida.
- Vinga, passats 10 minuts hi fots de nou el puto conill d’abans, i ho deixes coure una estona més. La tapa que no falti, per cert.
- L’arròs: grapat i algo per barba ja ho saps. El reparteixes bé, li fots quatre voltes, i al cap d’un moment ho cobreixes tot d’aigua o brou, depenent de l’amor que guardis dins teu.
- Passat el temps de cocció -que vindrà a ser un quart, però ves provant no sigui que la caguem-, ja el podràs deixar reposar un moment, i fotre-te’l amb la mar de gust.
I aviam, que si realment et carda molt cosa cuinar conill, pues pots fotre lo mateix amb costella de porc o amb trossos del veí de dalt. Tu tries, però llavors no diguis que és arròs amb conill, es clar.
