Parim unes gambes a la catalana

Ens podran treure un servei de trens digne, ens podran treure el FLA, però mai, MAI ENS PODRAN TREURE LES NOSTRES PUTES RECEPTES!!

I segur que tu també
I segur que tu també
  1. Compra gambes que és la part més interessant del plat. Sé que són cares, però més val que les compris bones, o després no et queixis quan a la puta pel·lícula aquella ens deixin com una colla de garrepes. Fot-les en una cassola ben calenta amb oli roent, i marca-les.
  2. Va, fora les gambes -deix-les per ai-, i cap a dintre una ceba ben picada. També una mica d’all. I també, per acabar, un raig de vi blanc. MMMM, quina ferum fot, eh?!! Doncs quan s’hagi begut el vi li fots mig got d’aigua, i encara serà millor.
  3. Ara toca fotre la picada. Agafa el morter, i li cardes a dins una mica de pa sec, dues ametlles i quatre avellanes, julivert… i un tros de xocolata negra. NEGRA, no merdes d’aquestes noves. Xipi-xipi vas matxucant-ho, i li fots una mica d’aquest caldet que t’està quedant a la cassola.
  4. Afegeix l’assunto a la cassola, i passats uns moments… li cardes, òbviament, les gambes. Tapa posada, remenada al canto, i en quatre minuts estarà llest perquè et cardis les teves gambes a la catalana: un tiberi digne dels esmorzars del puto Duran-i-Lleida.

Oooooooh quina puta meravella!! Oooooh quina delícia tant absoluta!!!!! Ooooh cagon els catalans que en som de bons cuinant!!! OOObueno espera, no ens flipem tant que tampoc té tan mèrit la recepta. Al cap i a la fi no deixen de ser gambes amb coses, i ja sabem que les gambes són bones fins i tot amb cagades de colom pel mig.

Digues algo, per l'amor de Déu